Història

• POBLAT IBÈRIC DE CA'N OLIVER:

El jaciment arqueològic de Ca n'Oliver és un poblat ibèric de grans dimensions que està situat en un turó de la serra de Collserola, al barri de Montflorit, des del qual es domina tota la plana del Vallès. 

Restes del museu Ca'n Oliver

Va estar habitat entre els segles VI i I aC i, posteriorment, a l'alta edat mitjana.
S'hi poden veure restes constructives de totes les fases de la cultura ibèrica, que han estat museïtzades per tal de fer-les comprensibles als visitants.

• L'EDAT MITJANA A CERDANYOLA:

A Collserola hi havia dues esglésies parroquials, la de Sant Martí i la de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, al voltant de les quals s'organitzaven les famílies pageses en comuns. Els comuns defensaven els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals. Les famílies vivien en masos dispersos i estaven sota la jurisdicció del castell de Sant Marçal. A partir del segle XV, amb l'augment dels rendiments agrícoles i la progressiva dissolució del règim feudal, la majoria de masos van convertir-se en masies, moltes de les quals es conserven avui dia amb funcions d'equipaments o residències. 

Castell de Sant Marçal

          Els propietaris de masies, que ja eren grans explotacions agrícoles, i els senyors del castell de Sant Marçal van traslladar l'església parroquial, a finals del segle XVI o inicis del XVII, de Sant Martí a la plana, construïda en part amb pedres procedents de l'antic temple de Collserola i coneguda avui amb el nom d'església vella de Sant Martí. Amb la producció i venda del vi, a partir del segle XVIII, moltes famílies pageses de la plana van engrandir i reformar les seves masies, que prosperaren fins a la crisi . Les transformacions socials i econòmiques van provocar la formació del primer nucli urbà, a partir del 1828, i Cerdanyola va desenvolupar-se progressivament a les terres de conreu d'antics masos.

•  EVOLUCIÓ DELS SEGLES XIX AL XX:

Dos camins que creuaven el terme i l'arribada del ferrocarril, l'any 1855, van determinar el seu desenvolupament inicial en dos barris, el de Dalt (1828) i el de Baix (1845). Al llarg del camí de Sant Cugat es van construir les primeres sis cases de Cerdanyola, i a la banda de l'antic camí de Barcelona a Terrassa va florir el barri de Baix. El ferrocarril hi va portar els primers estiuejants i les primeres indústries.

Carrer Sant Ramón

Cerdanyola ja era, als anys vint del segle passat, un important centre d'estiueig; els costums i gustos refinats d'aquelles famílies burgeses i artistes van deixar empremta en la trama urbana i en la seva arquitectura. Les grans torres i les urbanitzacions de Montflorit i Bellaterra parlen d'aquella època esbojarrada. El seu llegat artístic es recollirà en part al futur Museu d'Art Modern de Can Domènec.
A començaments del segle XX, es van unificar el barri de Dalt i el de Baix. En el seu punt d'unió van aixecar-se la nova església de Sant Martí i la casa consistorial. L'electricitat i les bones comunicacions van propiciar la instal·lació de les primeres indústries, la més important de les quals va ser Uralita, i l'arribada dels primers immigrants. 
En el canvi de segle del XVIII al XIX, Cerdanyola va arribar als 1.000 habitants. A la dècada de 1930, superava els 3.000. Però la guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra van ser temps de penúria i repressió. No va serfins als anys cinquanta que l'economia i la societat civil es van començar a recuperar. En aquells anys, la demanda creixent de mà d'obra i la immigració massiva van provocar un creixement caòtic i desordenat de la ciutat. En només tres dècades, s'arribà als 50.000 habitants.
El poble pagès i d'estiueig s'havia transformat en una ciutat industrial. En els últims anys de la dictadura, es va construir la Universitat Autònoma de Barcelona (1972) als terrenys coneguts amb el nom de vall Moronta.
Els setanta van ser anys de conflictes socials, econòmics i polítics, en què les reivindicacions d'obrers, estudiants i ciutadans van marcar el dia a dia de la ciutat. Durant la democràcia, Cerdanyola ha continuat creixent. Seu de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Parc Tecnològic del Vallès, construït l'any 1987, i de diversos centres de recerca i innovació, Cerdanyola ha estat receptora de població estudiantil i de nous fluxos migratoris.